Moltes Mercès

De vegades estic asseguda al balcó de casa meva, miro el mar..., i penso que bé estic. I fins i tot em sento feliç. Llavors començo a estirar un fil imaginari, que va des que vaig néixer fins ara, i hi apareixen totes les persones, i totes les circumstàncies que m’han ajudat a fer el meu camí. No tot ha sigut flors i violes, també hi ha nusos i moments durs. Això em fa més forta, de pensar que els he superat. El teatre, la meva passió, m’hi ha ajudat molt. Un consell, RIGUEU!!! De vegades és difícil, ho sé, però intenteu RIURE potser, fa arrugues a la cara, però borra les de la ment.