Josep Beulas i Recasens. Paisatges

Fins a finals d'octubre es podrà visitar a la Casa de la Paraula una exposició del pintor colomenc Josep Beulas i Recasens (1921- 1917) composta d'obres representatives de la seva trajectòria artística i que formen part de la cessió de quadres que ell va fer a l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners. 

Les pintures reflecteixen un paisatge vital que el va acompanyar durant gran part de la seva vida, de formes marcadament conceptuals. La senzillesa dels seus paisatges homogeneïtza la seva pintura des dels anys vuitanta, sempre proper al que és essencial, sense arribar a l'abstracció i al voltant de quatre conceptes bàsics: l'horitzó, la terra, el blau i el blanc.

Biografia:

Josep Beulas i Recasens va néixer a Santa Coloma de Farners el dia 7 d’agost de 1921, fill de Josep Beulas Pujols i Maria Recasens Carbonell, treballador del camp i treballadora del suro. De petit ja li interessa el dibuix i assisteix a les classes d’un comerciant local. Passa la Guerra Civil a Santa Coloma on coneix Joaquim Mir, Josep Gausach i Soler i Jorba. Fa d’aprenent de sastre.

L’any 1942 comença el servei militar a Osca. Compagina la seva activitat a l’exèrcit, la seva vocació per la pintura i el seu ofici de sastre. L’any 1946 es casa amb una noia d’Osca, Maria Sarrate, que serà la seva companya ideal, i fixa la seva residència a Osca. L’any 1947 guanya un primer premi nacional que fa possible que l’alcalde d’Osca i l’influent Camón Aznar el facin decidir a ingressar a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid. El 1948 s’instal·len a Madrid. L’any 1951 abandona la Escuela de Bellas Artes però ja ha freqüentat artistes com Ortega Muñoz, Palencia, Vázquez Diaz, entre d’altres, que seran clau en la seva evolució posterior. El 1954 viatja a París i comença a definir el seu estil; també és reconegut en molts certàmens artístics amb diverses distincions. Fins que a l’any 1955, i per oposició, guanya la beca del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol per anar a l’Acadèmia Española de Bellas Artes de Roma on passarà cinc anys fecunds, plens de sorpresa i llibertat, amb amistats fermes i coneixences excepcionals com el pintor bolonyès Giorgio Morandi.

L’any 1960 retorna a Madrid on comença una etapa plena de treball i investigació formal, que serà recompensada amb un important acolliment de la crítica i del públic. L’any 1964, la Diputació de Barcelona li concedeix el primer premi de pintura. El 1966 aconsegueix un segon estudi a Osca; comença a exposar amb èxit als Estats Units i és fitxat per la galeria Kreisler de Nova York, que inaugura seu a Madrid. L’any 1968 obté la Primera Medalla a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, que era el guardó més preuat que podia aconseguir un artista de l’Estat espanyol.

L’any 1969 abandona Madrid i trasllada definitivament la seva residència a Osca, on encara resideix. L’any 1970 exposa per darrera vegada a Nova York i fitxa per la Galeria Biosca de Madrid. A partir de 1973 sempre exposarà a l’Estat Espanyol. L’any 1983, l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners el nombra Fill Predilecte.

A l'any 2000 es constitueix la Fundació Beulas a partir de la seva col·lecció privada d’obres d’art, embrió del futur CDAN (Centro de Arte y Naturaleza). La seu obra de l'arquitecte Rafael Moneo es troba a la ciutat d'Osca.

La vinculació del pintor amb Santa Coloma de Farners continua gràcies a la cessió d'una selecció d'obres representatives de la seva trajectòria artística, que de forma periòdica es pot veure a la Casa de la Paraula.