"Jo he robat el manuscrit Voynich", de Josep Torrent i Salvador Casas

Hi intervindran Carme Salamanya, alcaldessa de Santa Coloma de Farners; Enric Marquès, Vicepresident Primer i Conseller de Cultura i els autors, Josep Torrent i Salvador Casas.

Presentació de la novel·la Jo he robat el manuscrit Voynich escrita a quatre mans amb Salvador Casas  i Josep Torrent, i guanyadora del VI Premi Empordà de Novel·la

LA NOVEL·LA

Quan Mylene Pemberton Torres, metgessa catalano-kiwipina, és detinguda, explica al seu advocat, Daniel Roca, que és l’autora del robatori del famós manuscrit Voynich, el misteriós còdex medieval; ell, però, no se l’acaba de creure. Un cop coneguda la sostracció, diversos agents volen recuperar la valuosa obra. La poderosa societat secreta Skull and Bones, de la universitat Yale, posarà en marxa els seus recursos i dos bonesmen, que alhora són agents de l’FBI, seran enviats a Catalunya per recuperar el manuscrit; alhora, altres persones intentaran aconseguir la peça per qualsevol mitjà, aprofitant que ja no és a la cambra cuirassada de la biblioteca Beinecke. La protagonista, juntament amb el seu advocat defensor, hauran d’escapar de l’encalçament a què seran sotmesos en una trepidant fugida cap endavant que els durà a la Catalunya Nord, la Val d’Aosta i Sicília, en una vibrant novel·la plena d’acció, enigmes i un final inesperat.

EL MANUSCRIT

Molts estudiosos s’hi refereixen com El llibre més misteriós del món.

Es tracta d’un manuscrit en vitel·la que sembla que originàriament tenia 116 folis numerats (en falten 8-12 dels que s’haurien numerat) amb cobertes de pergamí sense cap nom que li doni títol. Als folis numerats, cal afegir-n’hi una vintena que no ho estan; alguns d’aquest es despleguen en dos i tres folis i un en sis.

Què el fa tan misteriós? Per una banda està escrit en unes lletres que no apareixen a cap altre document conegut i que no s’ha aconseguit desxifrar, tot i els importants esforços de molts professionals i milers d’aficionats. I per altra banda la gran majoria de pàgines tenen dibuixos molt diversos i estranys:

• Més de un centenar d’estranyes plantes inexistents
• Sols, llunes i estrelles. Constel·lacions? Dibuixos dels signes zodiacals envoltats de dones nues que aguanten una estrella.
• Dones nues banyant-se? en un líquid verd que prové d’estranyes canonades.
• Detalls d’arrels i fulles, amb text intercalat, al costats de pots que s’assemblen molt a pots de farmàcia medievals.

Hi ha documentació que fa referència al manuscrit, consistent en tres cartes datades al S. XVII que fan pensar que el manuscrit havia estat propietat de l’emperador Rodolf II de Praga. La darrera d’elles porta data de 1665/6 i es escrita pel rector Marci de la universitat de Praga en que explica com ell i anteriors propietaris no l’han pogut desxifrar i l’envia al jesuïta Athanasius Kircher, de Roma, perquè ho intenti. Des d’aquesta data no se’n té cap notícia fins que Wilfried M. Voynich el fa públic a l’any 1912 dient que l’ha comprat a un castell del sud d’Europa. Dins el manuscrit hi havia la carta Marci.

Després de passar per diversos propietaris el manuscrit és propietat de la Universitat Yale a New Haven, Connecticut.

El 2011 es van fer proves amb carboni 14 amb trossos de vitel·la i la conclusió és que correspondria a 1404-1438. Amb aquesta prova es descarta totalment que fos escrit per Roger Bacon, que va viure dos segles abans. L'anàlisi de la tinta diu que no és posterior a 1459.

Sobre el seu origen tothom hi diu la seva: tractat científic encriptat, autor amb malaltia mental, Leonardo da Vinci de molt jovenet, un engany per treure-li molts ducats a l’emperador Rodolf…