Miquel Borrell i Sabater (Santa Coloma de Farners, 1953). És doctor cum laude en Història Moderna per la Universitat de Girona, membre del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans). Ha escrit multitud d’articles en revistes especialitzades i una quarantena de llibres sobre temes històrics, de patrimoni i de divulgació, entre els quals: Pobresa i marginació a la Catalunya il·lustrada: dides, expòsits i hospicians (2002); Caritat, beneficència, solidaritat: l’hospital de Sant Feliu de Guíxols (2005); Les terres gironines: Escultures a la via pública (2006); Hospicis i hospitals de pobres (2007); Indrets i personatges catalanistes (2007); Els camins de Sant Jaume i de Santiago (2010); Ens ho hem passat bé: Memòries d’un professor d’història fill, nét i nebot de botigueres (2015); S’Agaró i Sant Pol, les perles de la Costa Brava; Biografia de Catalunya (2019) i Joan de Serrallonga, el bandolerismo catalán del Barroco (2022). L’any 2015 obtingué el Premi de Novel·la Curta Poble de Barxeta amb l’obra 1992. www.miquelborrell.cat
Sense Bressol. Memòries d'una borda. A Catalunya, la segona meitat del segle XVIII és una època de progrés en totes les esferes, però només per a uns quants. No és el cas de la Rosa, abandonada de naixement a les portes d’una església i acollida per una família pagesa, amb qui viu feliçment fins que un fet inesperat fa trontollar la seva vida. En complir vint-i-cinc anys, entra a treballar de criada a la casa d’un notari, on s’haurà d’adaptar tant a la vida a ciutat com als tripijocs que es creen a l’entorn del propietari de la notaria. Mentrestant, el fantasma dels seus orígens no deixa de perseguir-la i acabarà condicionant moltes de les seves decisions. Una novel·la imprescindible per entendre la consciència col·lectiva dels homes i les dones de l’anomenat Segle de les llums, amb un final del tot imprevisible. XLII Premi de Narrativa Curta «25 d’Abril» Vila de Benissa 2022.
Salvador Casas Busquets és un escriptor de novel·la negra nascut a Santa Coloma de Farners el 1953. Ha treballat com a cobrador d'autobús, empleat municipal i empleat de banca. Afeccionat a la novel·la negra, els seus autors de referència són els clàssics del gènere Patricia Highsmith, John Le Carré, Graham Greene, Raymond Chandler i Dashiell Hammett, tot i que manifesta influències del portuguès Fernando Pessoa.
El llibre que li ha donat més fama: L'impostor accidental (Columna 2007) i Temps difunt (La Comarcal 2007) que va guanyar la 7a edició del Premi Literari del Col·legi d'Advocats de Mataró. Publicació de Samba per a un difunt (Editorial Gregal, 2017). Finalista del III premi de novel·la negra memorial Agustí Vehi-Vila de Tiana amb Un cadàver inquiet, ( publicat per Crims.cat, 2018). Matrioshka (publicat per Terra Ignota 2022). Turment i glòria d'un castrato (publicat per Balèria) guanyador del premi Vila de Porreres 2023. Jo vaig robar el manuscrit Voynich (publicarà Brau Edicions) que va guanyar, juntament amb Josep Torrent, el 7è. premi Empordà de novel·la. Turment i glòria d'un castrato, Premi Vila de Porreres (Mallorca).
Narració curta: Negra és la nit. Premi del jurat del quart Concurs de Relats "El vi fa sang2018" (publicació dels cinc relats guanyadors). Hohicha Xocoreto. Relat del llibre Xocolata espessa, publicat per Gregal el 2018. Una mort merescuda. Premi del VI Concurs de relats criminals Planeta Lletra 2020 de Mataró, recull publicat per Índex Edita el 2021 dintre el llibre S’ho mereixia. Creuer mortal. Relat del llibre Oceà de contes, publicat per Terra Ignota el 2021. El vigilant del forat negre. Relat. Guardó del concurs literari d’Aster 2021.
Turment i glòria d'un castrato. Venècia segle XVIII. En Silvestrino Bataglia, nen de deu anys, té una veu magnífica. El seu pare, campaner de l'església de Santa Maria Magdalena, esta endeutat fins a les dents per la seva addicció al joc del biribisso. Vendrà el pobre Silvestrino al seu creditor que ja té planejat revendre'l a un maestro, director d'una acadèmia de música, que no dubtarà a treure-li el millor partit fent-lo capar. Mentrestant la mort s'anirà enduent tots els que han participat en la seva castració.