Santa Coloma homenatja el pintor Josep Beulas

"Donació 06. Beulas" és el títol de l'exposició temporal del pintor colomenc Josep Beulas Recasens (Santa Coloma de Farners 1921 – Osca 2017), que es va inaugurar el passat dissabte dia 13 a la Casa de la Paraula i que es podrà visitar fins al 28 de febrer. La mostra aplega 33 obres de diverses tècniques (olis, aquarel·les, serigrafies, gravats i carborúndums), que Beulas va donar al CDAN –Centro de Arte y Naturaleza, d'Osca, institució que, juntament amb la Fundación Beulas, amb seu a la mateixa ciutat, és dipositària del llegat artístic i documental del pintor–, que és qui produeix l’exposició. Aquesta és la primera vegada que es poden veure fons del CDAN a Santa Coloma de Farners i és d'aquesta manera que la capital selvatana pretén retre homenatge al pintor i fill predilecte del municipi des de 1983, mig any després de la seva mort (agost de 2017) als 95 anys, i a la seva família. A l'acte de presentació de l'exposició es va anunciar que l'Ajuntament de Santa Coloma i el CDAN treballen per signar un acord de col·laboració que compromet ambdues institucions a difondre l'obra i el llegat artístic del pintor.

El títol de l'exposició (Donació 06. Beulas) fa referència a la que és la sisena donació del pintor al CDAN. Les anteriors van ser d'obres d'altres autors, molts d'ells amics de l'artista, que aquest i la seva primera esposa (María Sarrate) havien col·leccionat, obres de l'època de formació del pintor, i donacions del seu arxiu fotogràfic i documental personal. La sisena donació inclou només obres del pintor, datades entre els anys 1949 i 2000. Són fonamentalment paisatges d'espais rurals oberts que representen en la seva major part la darrera etapa de la producció artística del pintor, que es caracteritza per una sobrietat i reducció del tema que l'apropa gairebé a la pura abstracció.

En l'acte d'inauguració de l'exposició van intervenir l'alcalde de Santa Coloma, Joan Martí, i Juan Guardiola, director del CDAN d'Osca. I va comptar també amb la presència de la vídua del pintor, Quimeta Camí.

Trajectòria de Josep Beulas

Josep Beulas i Recasens va néixer a Santa Coloma de Farners el dia 7 d’agost de 1921, fill de Josep Beulas Pujols i Maria Recasens Carbonell, treballador del camp i treballadora del suro. De petit ja li interessava el dibuix i assistia a les classes d’un comerciant local. Durant la Guerra Civil va conèixer Joaquim Mir, Josep Guasch i Soler i Jorba a Santa Coloma de Farners on hi feia d’aprenent de sastre. L’any 1942 va començar el servei militar a Osca, on compaginava l'activitat a l’exèrcit, la seva vocació per la pintura i el seu ofici de sastre. L’any 1946 es va casar amb María Serrate i va fixar la seva residència a Osca. L’any 1947 va guanyar un primer premi nacional de pintura, fet que li va obrir l'accés a la Escuela de Bellas Arts de Sant Fernando, a Madrid, ciutat on es va instal·lar l'any 1948. El 1951 va abandonar l'escola però ja havia freqüentat artistes com Ortega Muñoz, Palencia, Vázquez Díaz, entre d’altres, que serien clau en la seva evolució posterior.

El 1954 viatja a París i comença a definir el seu estil; també és reconegut en molt certàmens artístics amb diverses distincions. Fins que a l’any 1955, i per oposició, guanya la beca del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol per anar a l’Academia Espanyola de Bellas Artes de Roma, on passarà cinc anys fecunds, plens de sorpresa i llibertat, amb amics ferms i coneixences excepcionals com el pintor bolonyès Giorgio Morandi. L’any 1960 retorna a Madrid on comença un etapa plena de treball i investigació formal, que serà recompensada amb un important acolliment de la crítica i del públic. L’any 1964 la Diputació de Barcelona li concedeix el primer premi de pintura. El 1966 aconsegueix un segon estudi a Osca. Comença a exposar amb èxit als Estats Units i és fitxat per la galeria Krusler de Noya York, que inaugura seu a Madrid. L’any 1968 obté la Primera Medalla a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, que era el guardó més preuat que podia aconseguir un artista de l’Estat espanyol.

L’any 1969 abandona Madrid i trasllada definitivament la seva residència a Osca. L’any 1970 exposa per darrera vegada a Nova York i fitxa per la Galeria Biosca de Madrid. L’any 1983, l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners el nomena fill predilecte, distinció que Beulas accepta amb gran orgull. En aquest moment la seva trajectòria, des d’Osca, és un continu d’exposicions i reconeixements per tot el territori; a més, es pot veure una precisa evolució en el seu concepte d’art. No és fins l’any 2000 que es constitueix la Fundación Beulas a partir de la seva col·lecció privada d’obres d’art, embrió del futur CDAN (Centro de Arte y Naturaleza), projecte de l’arquitecte Rafael Moneo, que va ser inaugurat l’any 2006.

Beulas va donar a Santa Coloma de Farners una important col·lecció de les seves obres. L’any 2012 es va organitzar una exposició a la Casa de la Paraula per a retre-li homenatge i agraïment. Aquest fons és dipositat a la Casa de la Paraula com a testimoni del lligam i estima del pintor per Santa Coloma i com a element enriquidor del patrimoni artístic del municipi.