A Santa Coloma de Farners s’hi troben diverses escultures d’aquest artista com la Simbologia que hi ha davant de l’Ajuntament, el Monument a la Sardana (passeig de Sant Salvador), el relleu de Sant Dalmau Moner (font Picant) el relleu de la plaça de Salvador Espriu que hi ha a la casa on va néixer (C/Jacint Verdaguer), el relleu que trobem a la casa on va néixer el cardenal Jubany (C/ del Centre), l’àngel que hi ha a sobre de l’entrada de la Biblioteca Joan Vinyoli, el relleu de l’entrada de “la Caixa” (C/ Sant Sebastià), els bustos dels compositors que hi havia a l’antic Auditori, el monument que hi ha a la rotonda d’entrada a Santa Coloma o la figura de Sant Sebastià que hi ha a l’església de Sant Sebastià. També va fer els monuments de les rotondes de Sils i Riudarenes. Al Jardí dels Tarongers de Can Bartomeu de Pedralbes, Barcelona, també s’hi troba una destacada col•lecció d’escultures seves. A Girona, va fer les escultures de la façana de l’edifici de la Caixa de Pensions de la carretera de Barcelona, en total: 33 relleus amb 113 figures.
JOSEP MARTÍ-SABÉ
Josep Martí-Sabé (Santa Coloma de Farners 1915-2006). Escultor, dibuixant i pintor.
Ingressà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona el 1941. Residí en aquesta ciutat i treballà 8 anys al taller de l’escultor Enric Monjo. Fou membre fundador del grup Postectura, creat el 1950, del qual en van formar part els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i els pintors J. Datzira, Ricard Creus i la pintora Esther Boix, tots ells influenciats per les tendències constructivistes que propugnaven un nou humanisme. Fou membre de la Junta dels Salons de Maig, en els quals també hi participà. Es presentà a un centenar d’exposicions col·lectives i a quinze d'individuals a diferents llocs del país i de l'estranger.
Obtingué 15 premis, entre els quals el Juli González (1962), 4 primers premis en els “Immortal Girona” i un diploma d’honor en l’Exposició Internacional d’Art Sacre de Roma (1950). El 1975 tornà a la seva ciutat natal i treballà intensament en importants encàrrecs. Exposà arreu de la geografia catalana i també a l’estranger. Rebé diversos premis i reconeixements entre ells la Medalla d’Or de la Diputació de Girona.
El mateix any, exposà com a convidat d’honor als Festivals d’Aix-en Provence, on se li atorgà la medalla Paul Cézanne. El 1999, 2000 i 2002 participà en el 39è, 40è i 42è Salon Méditerranéen des Arts Plastiques a Port-de-Bouc i exposà individualment a Barcelona al Cercle Artístic de Sant Lluc del que en va ser soci d’honor des del 1993.
Treballava el guix, la pedra, el ferro i la terracota, materials que li permeteren una gran llibertat creativa i plàstica. Amb el temps, la seva escultura s’alliberà de l’objecte representat per esdevenir una eina de creació pura. La idea i el concepte, el diàleg entre volums positius i negatius -entre el ple i el buit-, els ritmes, la línia pura, els plans, l’abstracció com a exaltació de la pura plasticitat, sempre amb un rerefons antropomòrfic, conformaren l’expressió d’un nou llenguatge en l’obra de Martí-Sabé.
“Sempre fidel a les proporcions i a les referències anatòmiques, Martí-Sabé ha sabut recollir del cubisme el sentit de la geometria, i del surrealisme, el gest i la capacitat de fabulació.” (Daniel Giralt-Miracle, crític d'Art - Exposició Cercle Artístic de Sant Lluc, 1999).
.png)
