També hi ha una representació teatral dels fets del 1640 amb l’obra “Temps de Revolta”, en què, amb un to d’humor, es representa de manera senzilla i entenedora què va passar la primavera d’aquell any. A la Casa de la Paraula també s'hi podrà visitar una exposició sobre els fets de 1640 a la capital de la Selva i que es podrà visitar del 8 al 16 de juny.
El 14 de maig de 1640 les viles de Santa Coloma de Farners i Riudarenes foren saquejades i cremades pels soldats de Felip IV i el Comte-duc d'Olivares, per venjar-se de l'assassinat de l'agutzil reial Miquel Joan de Mont-rodon i l'atac dels vilatans als soldats del rei (30 d'abril i 2 de maig del 1640), fets que marcarien l'inici de la Revolta dels Segadors de 1640.
El virrei i els mestres dels terços creien que tots els habitants eren culpables de la revolta. Les tasques d’investigació no van donar massa fruits, els soldats arribaren a Sta. Coloma cap a les 4 de la tarda del 14 de maig, no trobaren ningú a les cases, tret de dues d’en Ramon de Farners i una d’un pobre avi, qui es va dirigir al governador dient-li que ell havia presenciat l’assassinat de Mont-rodon i col·laborà delatant quines eren les cases dels culpables. No trobaren ni batlle, ni jurats (Sta. Coloma feia un temps que vivia en l’anarquia, ja que des de la mort de l’últim batlle encara no se n’havia escollit cap), a les cases hi havia menjar i vi que els soldats arrepleguen abans de calar-hi foc. Ni el governador ni els caps dels terços poderen controlar els soldats que saquejaren i cremaren totes les cases que van trobar a Sta. Coloma i a Riudarenes. No se n’escapà ni la casa de l’avi que havia col·laborat amb ells, i tan sols les dues d’en Ramon de Farners no foren cremades.
Els soldats passaren la nit a Sta. Coloma i rodalies, l’endemà procediren amb l’enderrocament de les cases dels “culpables”, dels quals només en sabien dos noms i en tiraren a terra les seves quatre cases, però perquè no fossin tan poques en tiraren a terra quatre més de les millors que van trobar. Un tinent i un cap dels terços van fer una llista de les cases que trobaren cremades (48) i Josep d’Homs de les que enderrocaren (8). Diverses fonts assenyalen que només se'n van escapar les d’en Ramon de Farners (Sta. Coloma de Farners tenia 250 cases). Com diu l’historiador Miquel Borrell: “no cal que busquem cap llindar anterior al 1640 a les cases més antigues de Santa Coloma de Farners”.
El dia 16 els terços marxaren cap a Girona per falta d’aliments. La ciutat es negà a allotjar-los i els tancaren les portes de la muralla de la ciutat, sense cap altre remei que passar la nit al ras a les afores de la ciutat.
La brutal i desmesurada represàlia contra Santa Coloma de Farners i Riudarenes va acabar d’encendre els ànims i la indignació de la pagesia, la revolta s'estendria arreu del Principat.
.png)
