MOSQUIT TIGRE

Presentació

El mosquit tigre, Aedes albopictus, es originari de les selves tropicals del sud-est asiàtic, allí viu en els boscos humits, aprofitant l’aigua que s’acumula en els forats que hi ha en els arbres vells per posar els ous i desenvolupar les seves larves.

El cicle vital dels mosquits es caracteritza per tenir uns fase aquàtica.  En el cas del mosquit tigre, la femella diposita els seus ous en petits recipients  amb aigua i d’allí surt una larva que s’alimentarà de les partícules que hi ha en l’aigua, té quatre estadis de creixement i finalment es converteix en pupa. Llavors es transforma, mitjançant el fenomen de la metamorfosi, en mosquit adult volador. Quan l’insecte ocupa el nou medi aeri, tot seguit copula (doncs viuen tan sols uns pocs dies) i aleshores les femelles busquen la sang, que els ha de servir com aliment altament nutritiu que ajudarà a generar els ous i les noves postes per així novament tancar el cicle.

El mosquit tigre, ha trobat en l’ambient urbà l’ecosistema ideal per viure i reproduir-se amb èxit. Té zones ombrívoles on poder viure tranquil, la nostra sang indispensable per fabricar els ous i també troba milers de recipients artificials (plats, gerros, gots, ampolles, safareigs, etc) on poder dipositar els ous i que les seves larves puguin créixer ràpidament.

Distribució actual:

A Europa va arribar, possiblement amb el reciclatge de pneumàtics vinguts de l’Àsia, per primer cop a Albània (1979) i al 1990 va entrar a Itàlia. Aquest país s’ha convertit en el focus d’expansió per la resta del continent. Així, a l’àrea mediterrània, actualment hi ha dos fronts,  un que avança des d’Itàlia i ha entrat a França per la costa Blava (Niça) i un altre a l’Àrea metropolitana de Barcelona, on hi va arribar el 2004, i que s’està estenent per la resta del territori català.

Tot i que a les comarques gironines no se’n tenia cap referència, un sistema de vigilància que s’ha instal•lat aquest any, ha donat els primers fruits i ara tenim una idea aproximada de quina és la situació.  A l’àrea de la Selva marítima hi ha poblacions establertes (que es reprodueixen) i que es troben en plena fase expansiva. És possible que en aquesta zona el mosquit hi arribés durant l’any 2007, doncs per les entrevistes fetes en alguns dels municipis, la primavera del 2008 ja hi havia una forta activitat de l’espècie, cosa que fa pensar que ja s’havia establert amb anterioritat.

Interacció amb l’home:

Aquest mosquit té un comportament força agressiu i pot arribar a ser molt empipador amb les seves picades. El seu hàbitat és urbà i les seves costums diürnes, això vol dir que viu juntament amb la població. Tot plegat, junt amb la seva elevada capacitat de reproducció fan que la densitat de la seva població pugui assolir uns nivells insuportables.

Per altre banda, aquesta espècie té una capacitat vectorial important doncs es capaç de transmetre bastants virus, els quals produeixen malalties infeccioses (dengue, febre groga, chikungunya, etc.) De totes maneres aquests virus estan a molts milers de quilòmetres de casa nostra i la probabilitat de que una cosa així succeeixi és molt baixa. Però amb la presència del mosquit tigre el risc de contreure aquestes malalties augmenta.

Cal pensar que cada cop viatgem més i més lluny i cada any es donen casos d’importació d’aquests virus i protozous. Per això, caldrà ser molt curosos, ja que algunes d’aquestes malalties no tenen vacuna i l’única solució es troba en el control del vector (el mosquit).

Responsabilitats i gestió:

L’Ajuntament l’any 2008 va signar un conveni amb Dipsalut Organisme autònom de la Diputació de Girona) per a dur a terme un programa de vigilància i seguiment del mosquit tigre al municipi, conjuntament amb tota la demarcació de Girona, i elaborat pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter (SCM).  

El programa es va plantejar partint de la premissa que la província de Girona no tenia presència de mosquit tigre. La metodologia del treball consisteix en crear una xarxa de vigilància entomològica: instal•lar sobre el territori urbà uns paranys que són petits dipòsits d’aigua amb un tros de fusta en el seu interior. Aquests paranys s’ubiquen en llocs on s’hi puguin trobar mosquits, aleshores, les femelles entren en el parany i dipositen els ous sobre la fusta. El personal del Servei els revisa periòdicament i les fustes s’analitzen al nostre laboratori per veure si son portadores d’ous de mosquit tigre. Així s’ha pogut detectar la presència d’exemplars recentment arribats de Barcelona i que iniciaven la colonització. En aquests casos s’apliquen unes mesures de control de forma immediata i que te com a objectiu evitar l’establiment de l’espècie; consisteix en mesures de control de les larves i els adults, així com sensibilització de la població de l’àrea afectada i un seguiment posterior més intens i acurat.

La part més important d’aquest programa es la sensibilització; informant i capacitant a la població per combatre aquest nou insecte. Dins aquestes mesures, cal destacar el programa educatiu destinat a les escoles de primària de tots els municipis de la demarcació. Està finançat majoritàriament per la Fundació Caixa de Girona i per Dipsalut de la Diputació de Girona. Té una durada de dos cursos, i va destinat als nens d’onze anys (5è de primària). S’oferirà una xerrada en que el nen ha d’assolir el coneixement que li permeti diferenciar la larva aquàtica d’un mosquit de la resta d’organismes aquàtics. També se li ensenyarà a reconèixer el mosquit tigre adult i se li explicarà quines són les mesures de prevenció que es poden aplicar a casa per evitar-ne la proliferació. També se li proposa i se li donen les eines ( Kid d’entomòleg: safata, pipeta Pasteur, tubs de mostreig, etiquetes) perquè pugui recollir unes mostres del seu àmbit de vida privada (jardí de casa, hort de l’avi, etc.) que posteriorment portarà a l’escola i seran trameses al laboratori del SCM per ser analitzades. Es pretén tenir un mostreig dins de l’àmbit privat, en el que, no hi podem accedir. Mitjançant aquest exercici pràctic, el nen podrà mostrar i transmetre als adults els coneixement que haurà après a l’escola.

Què podem fer els veïns:

Tenir cura dels llocs que potencialment poden ser bons pel desenvolupament de les larves del mosquit tigre dins de l’àmbit privat. Pensem que un mosquit tigre té un radi d’acció molt petit d’una mitjana d’uns 150 metres, si som capaços de controlar els llocs de desenvolupament dins de casa, els primers en notar els beneficis serem nosaltres mateixos, doncs si ens estan picant, vol dir que ben a prop tenen algun lloc de cria. Té una especial predilecció pels dipòsits o acumulacions d’aigua que estan per sota d’un volum de 200 litres (menys que una banyera domestica).

•    Buidar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua i posar-lo sota cobert o cap per vall: joguines, cendrers, gerros, galledes, carretons, plats sota els testos, safareigs, pneumàtics...
•    Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs (embornals del pati, canaleres dels teulats i terrasses).
•    Posar peixos en les fonts ornamentals dels jardins (peixos de colors o gambússies)
•    Cobrir (per exemple amb sorra) els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
•    Cobrir amb tapes hermètiques o teles mosquiteres (de forats no més grans de 2 mm) els dipòsits de recollida d’aigua.
•    Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.